El grup La Trinca

Qui són La Trinca?

El grup La Trinca fou un dels fenòmens musicals i escenogràfics més coneguts i apreciats en l’Espanya dels anys 70 i principis dels anys 80, per la seva particular i original proposta artística, basada en la crítica social i política sempre des de la paròdia i l'humor, i amb atrevides i absurdes posades en escena. Les seves cançons van ser compostes per diferents autors catalans

Publicar 38 discos de llarga durada entre 1969 i 1989, cantant sempre en català, tot i les dificultats amb què es trobava la llengua catalana fins a 1978, quan es va restablir la democràcia a Espanya. Cantar i triomfar, en català sempre, va ser una de les formes amb què La Trinca va lluitar contra el règim franquista, entrant a formar part de la Nova Cançó amb aires reivindicatius i de protesta, a més dels intel·ligents missatges que, encara que sempre crítics, gairebé sempre van trobar hàbils formes de burlar la censura franquista.

Al 1983 van cantar, com sempre en català, el seu nou disc "Quesquesé es merdé" (Irònicament, el títol està suposadament en francès), que va ser un èxit, i els va obrir les portes del gran públic de tot Espanya.

La Trinca en la transició

COM EL FAR-WEST, NO HI RES

Diu, que hi ha una tribu d'indis
a l'oest americà
que té alguna retirada
amb el poble català.
No hi ha tribu més ufana
sota la capa del sol
són i seran gent apatxe
tant si es vol com si no es vol.
Ha rebut per totes bandes
però endavant, que no ha estat res!
per la seva mala estrella
és el pupes del far-west.
Doncs sabem segons la història
que aquesta tribu, pobrets!
quan es rifen garrotades
tenen tots els bitllets.

Que lluny és el far-west!
que bonica és Oklahoma!
Com el far-west, no hi ha res!

Invasions de tota mena
ha sofert contínuament
però una de les més sonades
l'ha tingut darrerament:
la del general Frank Cooster
i un grapat de capcigranys,
ara fa quinze mil llunes,
més o menys uns quaranta anys
la primera atzagaiada
de l'infame general
fou prohibir la seva llengua
i la dansa ritual
i enviar els casaques blaves
per colonitzar els nadius
i arrencar la cabellera
als elements subversius

Que lluny és el far-west!
que bonica és Oklahoma!
com el far-west no hi ha res!

Però a la mort del general
el del "sellos" de correus
ho deixa tan ben lligat
que manen els seus hereus.
I quan la tribu amb eufòria
desenterrant la destral
engegava a fer punyetes
al famós seny ancestral.
Per poder-ho canviar tot
però que tot seguís igual
van muntar unes eleccions
per distreure el personal.
Per parar el cop de moment
i presidir la reserva
de l'exili arriba un "jefe"
que tenien en conserva

Que lluny és el far-west!
Que bonica és Oklahoma!
Com el far-west no hi ha res!

I per asserenar els ànims
d'aquest poble tan tossut
es firma una tractat de pau
que li diuen l'estatut.
Però com sempre passa al cine
a l'hora de la veritat
els tractats amb rostres pàl·lids
sempre són paper mullat.
I ara es volen tirar enrere
perquè diu que som un cas
i quan se'ns dóna un ditet
ens agafem tot el braç.
I de tant que ens recomanen
prudència i moderació
ja no estem desencantats
ara estem cagats de por.
Doncs no volen que fem l'indi
i amenacen cada dia
que si no estam quiets vindrà
el set de cavalleria


Tot i que per motius personals i familiars els primers anys de la transició els vaig viure una mica allunyat, recordo que quan va sortir els disc de la Trina "Nou de Trinca", amb cançons com "La dansa del sabre i Com el far-west no hi ha res" vaig començar a reaccionar i adornar-me una mica més d'allò que estava passant. En concret, en aquesta última cançó queda tan ben reflectida tota la història del poble català des de uns anys ençà, amb la fina ironia i l'humor característic del grup La Trinca. Crec que no podien trobar millors paraules per expressar allò que Catalunya significava per a la dictadura i els anhels d'un poble que se sentia ofegat i volia poder respirar i créixer amb llibertat.