Comentari de la xerrada d'en Jordi Giró
La Nova Cançó, tot el moviment musical i de cantautors, va estar durant molt de temps finançat per moltes organitzacions i particulars, però tot s’acabà quan teòricament queda assumit per la Conselleria de Cultura de la Generalitat, la qual no va promocionar gens la Cançó Catalana i tot el que comporta, potser per por de que es fessin forts socialment o pel seu esperit crític.
Ha estat una conferència molt adient, en la qual el professor de música Jordi Giró ens ha fet reviure uns temps viscuts i ens ha donat més informació envers el que va ser la Nova Cançó i el temps de la transició.
Atenea
Atenea és filla de Zeus i de Metis. 
Abans que naixés, Gea i Urà li van advertir que si tenia una filla de Metis a continuació tindria un fill que li prendria el seu poder, de manera que Zeus sense dubtar-ho la engolir per salvaguardar-se de les prediccions, però un dia Zeus va despertar amb un fort mal de cap, era tal el seu dolor que li va dir a Hefest que l'obrís per poder treure-se'l. Quan Hefest el va obrir va emergir una bella dona a la qual Zeus va posar per nom Atenea.
Atenea va néixer prop de Líbia, armada amb el seu escut (al que posteriorment inclouria el cap de Medusa) i el seu casc a
queu, d'aquí la seva designació guerrera, però al contrari del Déu Ares, ella no gaudeix amb la crueltat. Va ser fonamental en la batalla que va enfrontar els déus contra els Gegants, ja que va ser ella qui va matar Paladio, d’on li ve la seva designació com a Palas Atenea.
De fet gairebé sempre apareix en les batalles més importants, com pot ser donant suport 
als grecs en la guerra de Troia, o protegint i administrant armes a Hèrcules durant les dotze proves imposades per Euristeu. Altra de les seves designacions és Atenea Nike o el que és el mateix Atena vencedora, gairebé sempre se li representava en aquests casos portant una figura de la deessa Nike sobre la seva mà.
El seu animal preferit va ésser l’òliba.
Escriptors esmentats per Maria Mercè Marçal i morts el dia de Sant Jordi
Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, Baix Empordà, 1897 - Llofriu, Baix Empordà, 1981) fou un escriptor i periodista català.
La seva original i extensíssima obra literària, que abasta de forma ininterrompuda sis dècades i més de 
30.000 pàgines, va ser essencial en la modernització de la llengua catalana i en la divulgació dels costums i tradicions locals. Els seus articles d'opinió, les seves cròniques periodístiques i els seus reportatges socials de nombrosos països constituïxen també un singular testimoniatge de la història del segle XX. Tot això, amb l'afegit de ser encara l'autor més llegit de la literatura en català 25 anys després de la seva mort, l'ha consagrat unànimement com el prosista més important de la literatura catalana contemporània.
Maria Àngels Anglada i d'Abadal (Vic, 9 de març de 1930 - Figueres, 23 d'abril de 1999) fou una escriptora catalana.
Llicencia
da en Filologia Clàssica per la Universitat de Barcelona, va conrear la crítica literària, amb atenció especial als poetes catalans i italians, la poesia, la narrativa i els estudis clàssics (en especial els mites grecs, sobretot Zeus i Apol·lo). En paraules de Jaume Cabré, "Maria Àngels Anglada va centrar la seva vida en tres mons: Vic, l’Empordà i la seva estimada Grècia. És una poeta universal que fa novel·les"
Les roses recordades
Recordes com ens duien
aquelles mans les roses
de sant Jordi, la vella
claror d’abril? Plovia
a poc a poc. Nosaltres
amb gran tedi, darrere
la finestra, miràvem
potser malalts, la vida
del carrer. Aleshores
ella venia, sempre
olorosa, benigna,
amb les flors i tancava
fora, lluny, la sofrença
del pobre drac, i deia
molt suaument els nostres
petits noms i somreia.
