dilluns, 15 de febrer del 2010

Algun dia...

Algun dia m’asseuré sota un arbre, a la vessant d’una muntanya a la vora del mar, sense fer res més que contemplar les onades que es trenquen als seus peus, gaudint de la frescor i la tranquil·litat, mentre el sol s’amaga allà, lluny, a l’horitzó.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada