Ausias March - MMM

Ausiàs March, fill del poeta Pere March i de Lionor Ripoll, va néixer, probablement a Gandia, l'any 1397, d'una família de burgesos enriquits i funcionaris incorporada a l'estament de la cavalleria. Pere March emancipà el seu fill l'any 1409; des d'aquest moment esdevé el cap de la branca valenciana de la família, i ja el 1415 assisteix a les Corts de València com a "donzell" i el 1419 li és conferit l'orde de cavalleria.
Vassall del rei Alfons el Magnànim no deixà mai d'actuar com un senyor feudal gelós de les seves prerrogatives. Participà en la vida militar de la Corona al servei d'Alfons el Magnànim, primer a Sardenya i Còrsega, (assistint als setges de Calví i Bonifazio), i després al Nord d'Àfrica.
El rei recompensà generosament els seus serveis atorgant-li els privilegis de percebre el dret de la tretzena i d'administrar justícia civil i criminal
Alfons el Magnànim no deixà de distingir el poeta, i el 1425 Ausiàs March el va fer falconer major de casa del rei al Regne de València
Es casà dues vegades, una el 1437 amb Isabel Martorell, germana de Joanot Martorell i una altra el 1443 amb Joana Escorna. Ni de l'una ni de l'altra dona no va tenir fills, però si que en va tenir de naturals, dels quals tenim notícia pels testaments.
Durant el seu matrimoni amb Joana Escorna, i després de la seva mort, compon la majoria dels seus poemes didàctics i d'apassionants meditacions.
Morí el 3 de març de 1459, als 62 anys, a València.

Ausiàs March (qui signa els seus poemes "Jo sóc aquell que em dic Ausiàs March"), escriptor ja en català, trenca els motlles de la poesia trobadoresca i se’ns presenta amb l'expressió de l'íntima meditació personal d'un home-poeta, despullat de tota ficció i disposat a parlar-nos d'allò que l'obsessiona: l'amor, les relacions de l'home amb Déu, la mort i el problema ètic. Són problemes reals i personals, igual que les dones que hi apareixen, no pures idees amb noms propis, sinó dones reals que estimen o no i que són estimades o odiades per unes raons concretes i no per afany d'idealització.
La seva obra es distancia de tota l'anterior, i esdevé una poesia molt personal i sincera.
Per en Ausiàs March la dona és un ser humà amb totes les seves qualitats i els seus defectes o vicis. Les descripcions psicològiques substitueixen les exageracions de la bellesa.
L'obra d'Ausiàs March és una constant reflexió de tots els aspectes sobre la condició humana.
Té un estil ric, elegant i exacte. Utilitza el lèxic i la sintaxi populars.

A títol personal, no m'estranya que Maria Mercè Marçal el consideri un dels seus pares, tant pel seu estil popular com pel tractament que fa de la dona. Per a ell la dona és un ésser humà amb tots els seus drets i no un objecte com havia estat tractada fins el moment.